Bones pràctiques i consells

Les cases que ens cuiden

Com s’ha anat comentant des de l’inici de l’emergència sanitària, aquesta situació d’aïllament hauria de servir-nos per col·locar les cures en el centre de la nostra atenció i de les nostres demandes, ara mateix i en el futur. No només està fent-se visible la importància d’un sistema polític que garantitzi aquestes cures, sinó que està donant lloc a la creació de xarxes de suport auto-organitzades que ens ajuden no obstant les restriccions a les que ens veiem sotmesos.

En aquest sentit, des de l’arquitectura és important que revisem fins a quin punt els llocs qe habitem ens fan possibles aquestes cures, ampliant la visió que tenim dels nostres habitatges com espais domèstics/privats/individuals a altres des dels que poder seguir relacionant-nos, dins i fora de les seves parets. Perquè allò personal és polític.

Algunes reflexions possibles són:

-Prestar atenció a les necessitats de la nostra aldea, barri o veïnat. Estar pendents de les persones en situació de vulnerabilitat, que formen part de poblacions de risc, viuen soles, les que poden patir violència o, simplement, necessiten ajuda.

-Pensar en els grups de suport, i també en xarxes ja existents, associacions com les de Santiago, també de Lugo, Pontevedra, Vigo, Coruña o pensar en altres que puguis trobar fàcilment.

Ser conscients del nostre consum. Realitzar les compres en el comerç de proximitat enlloc de en grans superfícies o botigues en línea. Re-utilitzar i comprar només el necessari. Revisar si necessitem tot el que tenim a casa. Moltes productores de primera necessitat s’estan organitzant per repartir a domicili, a conseqüència de la prohibició de la venda directa de productes agrícoles.

Fer servir tots els recursos que el nostre habitatge ens proporciona per la comunicació. Utilitzar finestres, físiques o virtuals, eres, horts, jardins, terraces, cobertes… per veure’ns, parlar-nos, detectar necessitats, conèixer i comprendre circumstàncies diferents de les que nosaltres vivim. Tractem amb carinyo els espais comunitaris dels nostres edificis.

-Pensar en les relacions, en les pròximes amb els teus veïns i veïnes, descobrint noves possibilitats compartides, bé amb aplaudiments, amb música, inclús amb projeccions utilitzant com a suport les cases properes, ressaltant especialment els recursos positius que ofereix el nostre sentit de l’humor, i fins i tot explorant totes les possibilitats que ens ofereixen les noves tecnologies per poder relacionar-te amb propis i aliens.

Evaluar si els nostres habitatges fan possibles les cures i auto-cures, i pensar sobre el perquè de la seva configuració. Com l’hauríem d’haver fet i per què? Existeix alguna jerarquia entre espais, usos i usuaris/usuàries? Quins nous usos ha d’acollir i com s’han modificat els existents (noves activitats col·lectives, nous rituals, nous horaris, etc.)? Com disposem d’espais de descans i privacitat, diferenciats d’aquells on treballem? Condicionem cada un d’ells pel seu ús? Existeixen racons oblidats fins ara?

Si en algun d’aquests aspectes consideres que et podem ajudar des de l’Escola d’Arquitectura, contacta’ns. Si excedeix les nostres possibilitats t’enviarem consells sobre el tipus de professionals amb els que hauries de comptar.

Si ja has fet canvis en els espais de la casa, has pres decisions i han donat resultat, podem ajudar-te a difondre l’experiència i així contribuir a millorar la vida de la gent.